GALL PIÑATA

Cuenta la leyenda que el gallo de lomos mazizos y de gran virilidad pollaseminoide tenia en su interior una faceta muy humilde y tierna. Puños, violencia, patadas, lomadas eran conceptos relacionados con el personaje, especialmente cuando aparecia su alma maligna, Mitok. Aún así susodicha ternura oculta se hacía patente cuando montaba su jardín de piñatas, le gustaba que se reproducieran y dar los hijos nacidos a depredadores de todo tipo, le gustaba pegar a la gente con una pala para que le recordara que eso era un uso apropiado de la pala, le gustaban las peleas entre piñatas, le gustaba usar la pala para preparar la tierra, le gustaba sembrar hierba pero por sobre de todo le gustaba regar las plantas con su semen inscrot.

La batalla dels homes humils...

Temps era temps quan ell va sortir de l'ou... va desenvolupar-se en l'esperit desatemorit de la vida. Lluitava sovint contra feres enormes que no desprenien gens de tendresa, tanmateix sempre es mostrava únic en la forma d'eliminar-les, unes engolides despres de rebre un poderosíssim "pico taladro", altres partides després del seu "ataque ala" i moltes altres descompostes per la seva pròpia femta en veure'l arribar imponent. Ell era el més humil dels guerrers un humil gall, tendre com el que més i amb uns lloms dignes del més gran tar tar de la terra, sens dubte un escollit, un representant de la bellesa animal i global i una mostra de la superioritat de la seva cresta imponent



gallo santo

Mitok Ulls de Gall

El nou món dels pirates es presentava obscur i tenebrós com la negror que oculta la més dèbil de les estrelles. No era un futur desitjable per aquells que creien en els somnis.

Allò no li agradava a en Mitok Ulls de Gall, el seu somni intermiable de ser el més gran dels pirates no podia veure's alentit per aquesta tristesa inconsumable.

Una nit de primavera decidí llevar l'àncora cap a la llibertat trencant un gerro amb força humilitat i d'aquí eixir el futur rei dels pirates. En Mitok D. Ulls de Gall Roger fill del gran dimoni Josep Maria Mitok por el poder del Trueno.

Humilment i amb impotència el narrador de la història es rendeix davant la seva grandesa.

La força de la humilitat

Un dia un noi caminava sense cap temor,
mirava els ocells i deia, que macus.... tot seguit seguia el seu tranquil pas mirava una aranya i deia que maca amb tantes potes... i seguia el camí
es trobava un home pobre i miserable i li donava un entrepà i un bitllet de 500 euros, i seguia el camí
veia un cec creuant el carrer i deia ja l'ajudo.

Era un noi genial, era un noi humil (més i tot que el pernil).
Tendre de cor i esperit.

Tanmateix té un costat obscur; a vegades camina i res queda rere les seves passes, humilment aniquila i desmembra a qualsevol ésser dotat de membres. Molts li tenen por tanmateix no es poden ni imaginar què és la força de la humilitat!!!

OBERTURA DE BLOG HUMIL

Estrenem BLOG humilment i per celebrar-ho posaré sota el nom de l'Aureli una imatge de humilitat.