lunes, 27 de abril de 2009

En feca i el cap de porc

Aquest cop parlarem d'en feca deixarem l'humil per un altre dia.

En feca és un noi molt asquerós amb un penis erecte persistent d'unes dimensions indeterminades per la incapacitat que genera la seva jernosistat fecal. Explica la llegenda que de jove era una petit senglar que corria pels prats de Suïssa menjant els joves brots d'herba que sortíen a la bella primavera. Vestía sempre un preciós vestit tirolès i portava a les potes unes xancles tiroleses molt cuques. Tenia les seves arrels a València i li encantava prendre orxata pels matins com a bon iroquès que també era.En fer-se més gran es desarrelà dels extensos prats suïssos per anar a viure al submón borquífer dels tarongers fecals de les terres valencianes per alimentar-se de les feques del seu nou país d'acollida. Era una acció tradicional menjar-se les feques com demostren certs grabats molt antics i les cares dels habitants en delataven l'afició.


















Evolucionà la seva forma cap a la d'home fecal. Donava molt molt de fàstic, sempre queia pel terra i formava bassals de merda i pixats en els quals ell hi jugava per dissimular la vergonya que li feia el que s'havia convertit, però passaren els anys i assimilà la seva forma com a natural i aprengué nous jocs la mar de divertits amb la feca. Cada any per Sant Jordi es fan els Jocs Fecals en el seu honor donat que aconseguí salvar el món de la contaminació produida per les granges extensives de porcs, alimentant-se de les feques.


Li quedà tan plena de feca la cara que no podía parlar, així que agafà el cap d'un porc i sel posà al cap per poder entonar millor. Avui en dia sempre que el vegis vuràs un noi amb cap de porc però no oblidis que fa jocs fecals així que no t'hi acostis millor, i tot i tenir un cos normal, en realitat és feca solidificada que en qualsevol moment et pot absorvir.

lunes, 20 de abril de 2009

NOX

En gallina, de sexe incert, i musculatura voluminosa, sempre ha destacat per la seva enlluernadora classe, sempre que camina pel carrer ho fa enlluernant a tothom amb els seus moderns dissenys, i la seva brillant presència
Aquesta presència es mostra en moltes altres ocasions,


sempre forta i noble,


sempre digne i omnipotent,
sempre observat,
perè sempre just!!!!!!!!!!!

tot ve d'un dia, en el qual disfrutava d'una feliç palla que es feia al membre gran usant els altres dos, i sobtadament una veu li va parlar, dient, segueix el camí dels bons, il·lumina a la gent amb el teu cos, mostrals l'estil, uneix-te als dignes, compra't una SANTA CRUZ!!!!!!!!!!!!!


I ell va reaccionar, després d'alliberar un NIL de semen, i donar abundància i riquesa seminal a tots els pobles de la vall, va agafar els seus estalvis i va anar a la general surfera, i si!!! va trobar-la, no a la venda sinó posada en un individu que marxava de la botiga. Tot seguit les cares de por de tota la gent del carrer observaven com en gallina, de sexe incert, es posava la seva dessuadora, i mai ningú més va saber què li va succeïr a l'anterior portador...

aquell dia una nova religió va sorgir, en gallina va fundar els NOX, aliança de defensors de la moda, amb seu en el cor de tots els jueus, per tal de poder-los liquidar i fer-ne sabó, per mantenir tant neta com sempre la SANTA CRUZ!!!!!!!!!!!





cockkkkkkkk coooockkkkkkkkkkk coooooooooooooooooooooooooooookcckkckckc
!

sábado, 18 de abril de 2009

Festival 3PO dels Penis de Metall

3PO fou un gran enviat pels déus en l'era de fructificació màxima dels anglans de les montanyes dels penis. Explica la llegenda que déu introduir una punta d'smegma en les profunditats de les terres penissals on la lava i el foc recobrien els paratges. Alli es forjà la membralitat de l'individu gràcies a les forces més adverses i dures inimaginables.

Cada impacte de lava formava un mm cúbic de massa d 3PO. Així durant mil·lenis la terra esculpi el cos en forma de gall de flames negres que exercitaría el dia que sortí de les profunditats. Era una massa de carn dura com el metall forjat, més dur que qualsevol material conegut. Era ample com una dorsal oceànica i tendre com les natges d'un mandril. I el més destacat de tot, tenia tres polles, d'aquí en venia el seu nom.

Com cada any es celebra el festival en honor a cadascuna de les polles i què més que recordar-lo i realitzar-ne una entrada en aquest blog. La henke-kanamara n'es la de mitjana mida. La harak dur n'es la negra i més petita. La germana gran de les tres no es podia portar en processó així que es desestimà la seva beneració en públic
Banderoles en l'entrada al temple d'en 3PO
Arribada de la Harak dur en primer terme i la henke kanamara en segon.

Vídeos de la celebració

Harak dur.

Henkemara Kanamara, el color rosat torna bojos fins i tot als transexuals.



A les nenes petites els hi encanta i en 3PO també li encanten.

miércoles, 25 de marzo de 2009

El noi dels lloms

i





Sempre he pensat que la vida és un reguitzell d'obligacions, néixer, créixer, pondre ous i morir, cokkk cokkk cokkk!!!!!!! els pares et diuen estudia, treballa, treu-te el carnet de conduir, el govern et posa multes i et persegueix pel carrer, l'església et diu que siguis bon nano i que maltractis als infidels, cokkk cokkk cokkk, la societat obliga a que ens tallem els cabells, a que estiguem prims, a que siguem atractius, i com reaccionem????????? cokk cokk cokkkkkk!!!!!


la privo a saco, fumo porros i sobretot menjop carn!!!!!!!! molta carn , llom, filet, pexuga, tendrum, xurrasco, galta peus, costelles, i de qualsevol animal, m'agraden tots!!!!!!



I es que jo sóc molt diferent de la resta, la meva manera d'entendre el món es basa en el consum, en la tendres de tot el què em rodeja, veig l'Obama i veic carn magre, gairebé podrida, miro el Carod i veig pa sec amb una sobrassada florida, en mirar a l'aznar veia un tros enorme de tendrum, sense carn , una bomba grassil i morta que tan sols aporta misèria i fam, el fastig que em produeix és el que una persona normal hauria de sentir en veure una piscina de formatge amb grumolls olivosos,,, cokkk cokkk cokkk,

si jo sóc ben diferent, ja no són ni un borratxo ni un subnormal, ara sóc un gall menjador compulsiu de carn, que basa la vida en el seu pensament ineludible i impertorbable, sóc el més fort i el més digne, el més molsut i noble, el que té els lloms més contundents i el més ample, tant de cor com d'esquena, sóc jo cokkkk cokkkk cokkkkkkkkkk!!!!



Ve a la escuela dice la madre del gallo...
treu-te el carnet del cotxe diu Victor Grassa...
Menja formatge i olives diuen els tres joves...
dame el cubata dice el sudaka de la bmx...
ven al lavabo dice el otros sudaka....
yo no creo en estas cosas,
yo he elegido 3 pollas,
la polla de la nobleza pequenya pero segura,
la polla de la virtud, el equilibrio,
y la polla del placer para Stacy Silver


aquest és el meu cami seguiu-lo i de ben segur que sortireu victoriosos


coooookkkkkkkkk cokkkkkkkkkkkkkk cokkkooooooooooookkk

martes, 15 de abril de 2008

IL SUDAK DÉU TOT PODERÓS

En un univers d'humitat i humilitat, regnaven els imperis de l'aliança que esperava reunir tot el poder ancestral de l'univers (La ALL UNIVERSE POWER!). Eren una força de reagrupament de races pacífiques cobertes pel poder dels lloms de la més poderosa de totes les poderoses; la Galhi. Governada amb sabiduría per la raça superior Garlikiana dels Juniors.

Una aliança humil formada per 9 races. On totes i cadascuna d'elles regnava el poder de l'arietat en el seu interior, per més que l'exterior describis el contrari ja que la dels Afropepes la dissimulaven en el seu exosquelet de grimositat fosca. Una aliança de 333 Herns d'història. Una aliança sàvia, arrelada i grimosa.

Cadascuna de les seves races tenia els seus poders.

- Els Solebrones d'en Jaume eren virtuosos en l'art del tall de l'escrot sec. Una tècnica molt primitiva donada la seva poca evolució.

- Els Desgarradors Anals. Eren poc més evolucionats, però el seu progrés es veia limitat donat que eren bastant limitats. Només dominaven el desgarrament anal i l'art de la oració Hitleriana, dient "només" per a fer un acte d'humilitat en vers tant potents tècniques.

- Els Afropepes ja eren més evolucionats. Tenien un exosquelet de grimositat fosca que els permetia fer salts de planeta en planeta mentre portaven a la seva mà unes uzis per a endinyar fos qui fos, també eren importants les seves tècniques de seducció insobakal.

- Els Nacatishis. Una raça de forta evolució exponencial que esgrimia els membre més grossos de tot l'univers. Amb tals membres podien destrossar planetes sencers d'un sol cop de polla.

- Els Nalhis. Més evolucionats que els anteriorment esmentats tenien els peus més grans de tot l'univers. Podien provocar suupernoves amb les pudors que sortien de les puntes del dits.

- Els Garliks Juniors. Una raça feta per governar donades les grans quantitats d'humitat insobakal que contenien sota les seves extremitats.

- Els Purificadors. Encarregats de purificar les ànimes dels impurs. Foren una raça devastadora en els inicis d'aquesta, literalment aniquilaven tota cosa que es trobessin pel camí i no els resultes suficientment pura.

- Els Galhis. Raça formada per un únic membre donat que els altres s'extingiren per la seva culpa. Només volia ser ell tot sol. Els seus lloms cobrien tots els límits de l'aliança.


- Els CeborBalls. Eren una raça de ministres en forma de bola de Cebo i amb grans habilitats per la oració en relacions diplomàtiques, especialitzats en l'art de timar sudaques.

La pau que es respira mai és eterna. I la historia ens narra que es trenca.
Trencadissa que es dóna quan el déu tot sudakós torna del confins de l'univers per rallar als humils després del seu període de descans jugant al Sudaka (a la il·lustració es mostra el corresponent joc) . Així, aquesta ralladora tornà després de 200 Herns.

Decidí jutjar sense humilitat les races que s'interposaven en el seu camí. Les menys cobertes per la llomadura dels Galhis. Aquestes eren, les Garliks i les Nalhis. Unes situades al capdavant de l'aliança amb les seves dots lideratives i les altres proporcionaven subjecció deuteriana gràcies als seus nobles peus.

D'un espetec de dits les va exterminar de l'univers. No en quedà absolutament res. Va fer us del SUDACA POWER!!

Tot semblava perdut per l'aliança i les races ja exterminades. Però fou en els moments de tensió més escrotal quan la raça CeborBalliana decidí entrar en un estat existencial superior per poder plantar cara al DÉU SUDAKA. El retà a un cara a cara d’humilitat. Només podien ser humils donat que això era l’únic camí que els portaria a la salvació; no eren burros i sabien que déu tenia el poder de tot. Déu només tenia un ull, i era l’ull del cul. Un ull rebentat com a SUDAKA que és; això volia dir que no podia sentir si hi havia algú més a la vora dels CeborBallians.

S’inicià la sessió en l’IRC (la Introducció Rectal Comunicativa) de la zona existencial del caboire superior membranós de la paret mitocondrial externa del reticle endoplasmàtic de l’univers, que permetia la comunicació interrectal amb déu. En uns inicis de presentació de la situació la discussió s’inicià sota el nom de Mitok per part dels CeborBallians per a defensar els interessos de l’aliança que ell protegia des de la llomositat dels Galhi. Era un nom que infundava temor, però el SUDAKA fastigós no es va fer enrere. Ell volia discutir amb els Garliks i els Nalhis. La situació es posar ennegrida per a solucionar-se, però Mitok no s’arronsà; sabia que la interconnexió Rectal no permetia veure més enllà dels rectes anals, i tornar a repetir el procés resultaria molest per a déu. Decidí afirmar la presència de Garliks en l’interior més profund del recte. Déu acceptar i Mitok canviar la seva escriptura interrectal simulant la deficiencia lèxica dels G. Juniors. Déu s’ho empassà.

Les negociacions procediren. Mitok sabia tenia que actuar amb subtilesa i humilitat. Començà el planteig de la situació. En un principi déu digué que si els eliminar fou perquè s’havien d’eliminar. Canvià la situació en entonar el mea culpa fent us de mecanismes subtils de simulacio d’ignorància i humilitat respecte el tema. Mitja hora indagant en el tema.... S’admete la culpa en la transferencia de recursos deuterians però per indisposicions no foren retornar en forma de transaccio comercial. Les raons foren les següents: Nalhi33 era un estudiant que estava en un pis universitari; els divendres anava a casa per marchar els dissabtes a casa la seva avia amb el seu germà. Així quedar aclarit el tema de la transacció del divendres, l’incompliment del termini de 48h per retornar comercialment els recursos i l’equivocació de fer us de la mateixa IP. Amb aquesta inventiva Mitok resolgue els continus assetjaments contra les males practiques dinteractuacio de recursos. Ell demanà de tot, si el nom de les races canviar al llarg dels Herns; quan feia que havia canviat el nom; si havien fet aquesta incumpliment normatiu més cops etc etc etc. Amb l’explicació es donava a entendre que erem humils i que SÍ que hi havia hagut transaccions deuterianes entre nalhis i garliks, i que al admetre això quedava com a curios que no els haguessin eliminat abans si havia passat. Mitok donà a entendre que realment MAI havien incomplert les normes sense dir-ho literalment, realment fou una il·luminació momentània l’únic que digue literalment es que mai s’havia incomplert les 48h a excepció d’aquell dia, fruit d’un descuit.

Déu assentí davant de tal clarividencia de Mitok i caigué en les seves trampes. Sabia que si no jutjava netament seria eliminat pel poder de Mitok, juntament amb tot l’univers. Es rendeixi i per aprofitar la situació decidí etzibar una de normes acollonants per rallar als CeborBallians i fer arribar la nota a les altres races de l’aliança.

7 dies més tard Garliks i Nalhis tornaren a la vida (com la gènesis de la terra en la Biblia) havent de pagar una 5000000 de deuteris a déu, perquè no els ralli més.

Aquesta es la ultima narració trobava sobre l’aliança. El contingut del text que segueix ens explica com fou l’alliberació dels dos rectes; tema que explicarem en un futur pròxim.

domingo, 24 de febrero de 2008

Oda Al Nalor d'Abans

MMMmmmmmmmmm... joves de pèl en membre i pit. Avui dedico aquesta entrada al Nalor humit que tots coneixem, aquell noi que nasqué amb la mirada del gat i amb l'egemonía dels infants cristins per aplicar-li tractaments.
M'he llevat pensant amb el carisme dels iroquesos que foren grans amics de l'individu en qüestió i no he pogut evitar reprendre imatges de magnífics passats que no són pas millor que els d'ara però sí molt diferents.

Quan nalor l'iroquès encara no tenia pèl al membre o ni començava a sortir podríem dir que era en la seva plenitud el nalor d'abans, un noi de oída humida i de anus eixut. Sempre procurava pels més dèbils i els més forts s'aprofitaven d'ell. Era de cor tan noble que feia els possibles per evitar la separació dels seus ídols de lego dels seus companys; satisfent les peticions del malvat Compte de n'Aurelian Grim. Un dimoni grimós que maltractava a tothom i bebía dels excrements de bondat de la gent, era el seu germà.

L'home de naixement felí per més que quedés amb els genolls pelats i sangrant s'aixecava del terra per atzivar un cop de voluntat al més indecís d'esperit. Les adversitats no eren un inconvenient, si més no una motivació per fer-hi front i superar-les amb l'ambició de l'home més mesquí.
Premises que encara avui en dia es mantenen convalascents en el Nalor d'ara, esperant el seu resorgir en els moments més importants.

Les lluites per imposar els seus valors eren constants fins i tot en els seus combats amb l'home de lloms i anus humit. El Gall de potes verdes era el seu fidel amic de fatigues i de lluita, l'entrenava i el curtia per arribar a ser el guerrer més grimós del món.
Lluites sense quarter ni descans, eren de pur desgast però la força brutal i endimoniada del gall feien que la seva duració fos no més llarga que 5 minuts, gran duració si tenim en compte que la gent no aguanta més de 5 segons enfrontant-se al gall.

Han passat els anys i l'infant ara té més pèl que mai a la zona escrotal, produeix més semen que mai, té més coll que mai, i és més fort que mai. És el Nalor d'ara on al seu cor resideix el d'abans per tornar i fer front a les adversitats de la vida que se li presentin. Menja panallets de pebre o s'enfronta als insults que li propini jofre sabent que pot perdre un genoll són algunes de les reminiscències del Nalor d'abans, més presents que mai. Espero que no les perdis mai i que quan sigui necessàri i estiguem tots a la residència amb el nostre corresponent catéter fem combats de catéters.



El narrador de la història es despedeix de vosaltres oferint-vos una foto de l'home de natges grans i sensualitat poderosa; una del malvat Compte de n'Aurelian Grim. Salutacions a tots i recordeu infants no deixeu mai de ser el que sou.

miércoles, 13 de febrero de 2008

Aquells moments


Avui pretenc fer un recordatori de grans moments, francament no crec aconseguir-ho però potser entre tots el podem anar creant , moments d'aquells en els que tots hem entès que en el fons perquè aquesta amistat infinita que ens uneix, grans moments com en gall fet caldo amb els peus trinxats a salions, o en nalor rebent un atac de lapos de tota la resta, o aquell instant quan en jango i jo mateix observàvem des del balcó de les arcades del pla un emocionant combat entre en mitok i en nalhi, quins moments i les converses eren sens dubte impagables, moments com en el gran joc dels globus d'aigua en l'humor amarillo pla version, quan en gall era en ple procés de forjació del mite que ara és, i ens va venir tot motivat amb el katshup i va dir ""em fare una diana a la panxa!!!!"", o el moment quan jo mateix vaig llançar amb precisió un globus que va impactar sobre nalor... com aprecio aquell moment, o fins i tot moments mítics com la imagnum o la motorola, o els dies quan érem petits jugant al joc del moro mullant tota la casa, tots aquests moments , la construcció del temolo de Pandora , entre tantes altres coses. L'altre dia amb la bomba frustrada amb en nalga....

en el fons nosaltres som superiors,
molt superiors, ètnicament tenim un color homogeni, però algun gen ens diferencia de la resta, clarament tenim un carisma que ens fa únics i orgullosos de nosaltres, som habitants del pla
els més dignes hereus de larsson i de steve Irwin i de'n Marcial, Marcial el digne, penso que és un gran nom per ell. Marcial el Digne m'ha agradat


be doncs no se quina fotu posar... be de fet se m'acaba d'ocórrer un moment que em deixava ja el veureu vosaltres mateixos , un moment únic companys


us estimo infants

fin una altre


by rulesmen