Oda Al Nalor d'Abans

MMMmmmmmmmmm... joves de pèl en membre i pit. Avui dedico aquesta entrada al Nalor humit que tots coneixem, aquell noi que nasqué amb la mirada del gat i amb l'egemonía dels infants cristins per aplicar-li tractaments.
M'he llevat pensant amb el carisme dels iroquesos que foren grans amics de l'individu en qüestió i no he pogut evitar reprendre imatges de magnífics passats que no són pas millor que els d'ara però sí molt diferents.

Quan nalor l'iroquès encara no tenia pèl al membre o ni començava a sortir podríem dir que era en la seva plenitud el nalor d'abans, un noi de oída humida i de anus eixut. Sempre procurava pels més dèbils i els més forts s'aprofitaven d'ell. Era de cor tan noble que feia els possibles per evitar la separació dels seus ídols de lego dels seus companys; satisfent les peticions del malvat Compte de n'Aurelian Grim. Un dimoni grimós que maltractava a tothom i bebía dels excrements de bondat de la gent, era el seu germà.

L'home de naixement felí per més que quedés amb els genolls pelats i sangrant s'aixecava del terra per atzivar un cop de voluntat al més indecís d'esperit. Les adversitats no eren un inconvenient, si més no una motivació per fer-hi front i superar-les amb l'ambició de l'home més mesquí.
Premises que encara avui en dia es mantenen convalascents en el Nalor d'ara, esperant el seu resorgir en els moments més importants.

Les lluites per imposar els seus valors eren constants fins i tot en els seus combats amb l'home de lloms i anus humit. El Gall de potes verdes era el seu fidel amic de fatigues i de lluita, l'entrenava i el curtia per arribar a ser el guerrer més grimós del món.
Lluites sense quarter ni descans, eren de pur desgast però la força brutal i endimoniada del gall feien que la seva duració fos no més llarga que 5 minuts, gran duració si tenim en compte que la gent no aguanta més de 5 segons enfrontant-se al gall.

Han passat els anys i l'infant ara té més pèl que mai a la zona escrotal, produeix més semen que mai, té més coll que mai, i és més fort que mai. És el Nalor d'ara on al seu cor resideix el d'abans per tornar i fer front a les adversitats de la vida que se li presentin. Menja panallets de pebre o s'enfronta als insults que li propini jofre sabent que pot perdre un genoll són algunes de les reminiscències del Nalor d'abans, més presents que mai. Espero que no les perdis mai i que quan sigui necessàri i estiguem tots a la residència amb el nostre corresponent catéter fem combats de catéters.



El narrador de la història es despedeix de vosaltres oferint-vos una foto de l'home de natges grans i sensualitat poderosa; una del malvat Compte de n'Aurelian Grim. Salutacions a tots i recordeu infants no deixeu mai de ser el que sou.