martes, 15 de abril de 2008

IL SUDAK DÉU TOT PODERÓS

En un univers d'humitat i humilitat, regnaven els imperis de l'aliança que esperava reunir tot el poder ancestral de l'univers (La ALL UNIVERSE POWER!). Eren una força de reagrupament de races pacífiques cobertes pel poder dels lloms de la més poderosa de totes les poderoses; la Galhi. Governada amb sabiduría per la raça superior Garlikiana dels Juniors.

Una aliança humil formada per 9 races. On totes i cadascuna d'elles regnava el poder de l'arietat en el seu interior, per més que l'exterior describis el contrari ja que la dels Afropepes la dissimulaven en el seu exosquelet de grimositat fosca. Una aliança de 333 Herns d'història. Una aliança sàvia, arrelada i grimosa.

Cadascuna de les seves races tenia els seus poders.

- Els Solebrones d'en Jaume eren virtuosos en l'art del tall de l'escrot sec. Una tècnica molt primitiva donada la seva poca evolució.

- Els Desgarradors Anals. Eren poc més evolucionats, però el seu progrés es veia limitat donat que eren bastant limitats. Només dominaven el desgarrament anal i l'art de la oració Hitleriana, dient "només" per a fer un acte d'humilitat en vers tant potents tècniques.

- Els Afropepes ja eren més evolucionats. Tenien un exosquelet de grimositat fosca que els permetia fer salts de planeta en planeta mentre portaven a la seva mà unes uzis per a endinyar fos qui fos, també eren importants les seves tècniques de seducció insobakal.

- Els Nacatishis. Una raça de forta evolució exponencial que esgrimia els membre més grossos de tot l'univers. Amb tals membres podien destrossar planetes sencers d'un sol cop de polla.

- Els Nalhis. Més evolucionats que els anteriorment esmentats tenien els peus més grans de tot l'univers. Podien provocar suupernoves amb les pudors que sortien de les puntes del dits.

- Els Garliks Juniors. Una raça feta per governar donades les grans quantitats d'humitat insobakal que contenien sota les seves extremitats.

- Els Purificadors. Encarregats de purificar les ànimes dels impurs. Foren una raça devastadora en els inicis d'aquesta, literalment aniquilaven tota cosa que es trobessin pel camí i no els resultes suficientment pura.

- Els Galhis. Raça formada per un únic membre donat que els altres s'extingiren per la seva culpa. Només volia ser ell tot sol. Els seus lloms cobrien tots els límits de l'aliança.


- Els CeborBalls. Eren una raça de ministres en forma de bola de Cebo i amb grans habilitats per la oració en relacions diplomàtiques, especialitzats en l'art de timar sudaques.

La pau que es respira mai és eterna. I la historia ens narra que es trenca.
Trencadissa que es dóna quan el déu tot sudakós torna del confins de l'univers per rallar als humils després del seu període de descans jugant al Sudaka (a la il·lustració es mostra el corresponent joc) . Així, aquesta ralladora tornà després de 200 Herns.

Decidí jutjar sense humilitat les races que s'interposaven en el seu camí. Les menys cobertes per la llomadura dels Galhis. Aquestes eren, les Garliks i les Nalhis. Unes situades al capdavant de l'aliança amb les seves dots lideratives i les altres proporcionaven subjecció deuteriana gràcies als seus nobles peus.

D'un espetec de dits les va exterminar de l'univers. No en quedà absolutament res. Va fer us del SUDACA POWER!!

Tot semblava perdut per l'aliança i les races ja exterminades. Però fou en els moments de tensió més escrotal quan la raça CeborBalliana decidí entrar en un estat existencial superior per poder plantar cara al DÉU SUDAKA. El retà a un cara a cara d’humilitat. Només podien ser humils donat que això era l’únic camí que els portaria a la salvació; no eren burros i sabien que déu tenia el poder de tot. Déu només tenia un ull, i era l’ull del cul. Un ull rebentat com a SUDAKA que és; això volia dir que no podia sentir si hi havia algú més a la vora dels CeborBallians.

S’inicià la sessió en l’IRC (la Introducció Rectal Comunicativa) de la zona existencial del caboire superior membranós de la paret mitocondrial externa del reticle endoplasmàtic de l’univers, que permetia la comunicació interrectal amb déu. En uns inicis de presentació de la situació la discussió s’inicià sota el nom de Mitok per part dels CeborBallians per a defensar els interessos de l’aliança que ell protegia des de la llomositat dels Galhi. Era un nom que infundava temor, però el SUDAKA fastigós no es va fer enrere. Ell volia discutir amb els Garliks i els Nalhis. La situació es posar ennegrida per a solucionar-se, però Mitok no s’arronsà; sabia que la interconnexió Rectal no permetia veure més enllà dels rectes anals, i tornar a repetir el procés resultaria molest per a déu. Decidí afirmar la presència de Garliks en l’interior més profund del recte. Déu acceptar i Mitok canviar la seva escriptura interrectal simulant la deficiencia lèxica dels G. Juniors. Déu s’ho empassà.

Les negociacions procediren. Mitok sabia tenia que actuar amb subtilesa i humilitat. Començà el planteig de la situació. En un principi déu digué que si els eliminar fou perquè s’havien d’eliminar. Canvià la situació en entonar el mea culpa fent us de mecanismes subtils de simulacio d’ignorància i humilitat respecte el tema. Mitja hora indagant en el tema.... S’admete la culpa en la transferencia de recursos deuterians però per indisposicions no foren retornar en forma de transaccio comercial. Les raons foren les següents: Nalhi33 era un estudiant que estava en un pis universitari; els divendres anava a casa per marchar els dissabtes a casa la seva avia amb el seu germà. Així quedar aclarit el tema de la transacció del divendres, l’incompliment del termini de 48h per retornar comercialment els recursos i l’equivocació de fer us de la mateixa IP. Amb aquesta inventiva Mitok resolgue els continus assetjaments contra les males practiques dinteractuacio de recursos. Ell demanà de tot, si el nom de les races canviar al llarg dels Herns; quan feia que havia canviat el nom; si havien fet aquesta incumpliment normatiu més cops etc etc etc. Amb l’explicació es donava a entendre que erem humils i que SÍ que hi havia hagut transaccions deuterianes entre nalhis i garliks, i que al admetre això quedava com a curios que no els haguessin eliminat abans si havia passat. Mitok donà a entendre que realment MAI havien incomplert les normes sense dir-ho literalment, realment fou una il·luminació momentània l’únic que digue literalment es que mai s’havia incomplert les 48h a excepció d’aquell dia, fruit d’un descuit.

Déu assentí davant de tal clarividencia de Mitok i caigué en les seves trampes. Sabia que si no jutjava netament seria eliminat pel poder de Mitok, juntament amb tot l’univers. Es rendeixi i per aprofitar la situació decidí etzibar una de normes acollonants per rallar als CeborBallians i fer arribar la nota a les altres races de l’aliança.

7 dies més tard Garliks i Nalhis tornaren a la vida (com la gènesis de la terra en la Biblia) havent de pagar una 5000000 de deuteris a déu, perquè no els ralli més.

Aquesta es la ultima narració trobava sobre l’aliança. El contingut del text que segueix ens explica com fou l’alliberació dels dos rectes; tema que explicarem en un futur pròxim.

domingo, 24 de febrero de 2008

Oda Al Nalor d'Abans

MMMmmmmmmmmm... joves de pèl en membre i pit. Avui dedico aquesta entrada al Nalor humit que tots coneixem, aquell noi que nasqué amb la mirada del gat i amb l'egemonía dels infants cristins per aplicar-li tractaments.
M'he llevat pensant amb el carisme dels iroquesos que foren grans amics de l'individu en qüestió i no he pogut evitar reprendre imatges de magnífics passats que no són pas millor que els d'ara però sí molt diferents.

Quan nalor l'iroquès encara no tenia pèl al membre o ni començava a sortir podríem dir que era en la seva plenitud el nalor d'abans, un noi de oída humida i de anus eixut. Sempre procurava pels més dèbils i els més forts s'aprofitaven d'ell. Era de cor tan noble que feia els possibles per evitar la separació dels seus ídols de lego dels seus companys; satisfent les peticions del malvat Compte de n'Aurelian Grim. Un dimoni grimós que maltractava a tothom i bebía dels excrements de bondat de la gent, era el seu germà.

L'home de naixement felí per més que quedés amb els genolls pelats i sangrant s'aixecava del terra per atzivar un cop de voluntat al més indecís d'esperit. Les adversitats no eren un inconvenient, si més no una motivació per fer-hi front i superar-les amb l'ambició de l'home més mesquí.
Premises que encara avui en dia es mantenen convalascents en el Nalor d'ara, esperant el seu resorgir en els moments més importants.

Les lluites per imposar els seus valors eren constants fins i tot en els seus combats amb l'home de lloms i anus humit. El Gall de potes verdes era el seu fidel amic de fatigues i de lluita, l'entrenava i el curtia per arribar a ser el guerrer més grimós del món.
Lluites sense quarter ni descans, eren de pur desgast però la força brutal i endimoniada del gall feien que la seva duració fos no més llarga que 5 minuts, gran duració si tenim en compte que la gent no aguanta més de 5 segons enfrontant-se al gall.

Han passat els anys i l'infant ara té més pèl que mai a la zona escrotal, produeix més semen que mai, té més coll que mai, i és més fort que mai. És el Nalor d'ara on al seu cor resideix el d'abans per tornar i fer front a les adversitats de la vida que se li presentin. Menja panallets de pebre o s'enfronta als insults que li propini jofre sabent que pot perdre un genoll són algunes de les reminiscències del Nalor d'abans, més presents que mai. Espero que no les perdis mai i que quan sigui necessàri i estiguem tots a la residència amb el nostre corresponent catéter fem combats de catéters.



El narrador de la història es despedeix de vosaltres oferint-vos una foto de l'home de natges grans i sensualitat poderosa; una del malvat Compte de n'Aurelian Grim. Salutacions a tots i recordeu infants no deixeu mai de ser el que sou.

miércoles, 13 de febrero de 2008

Aquells moments


Avui pretenc fer un recordatori de grans moments, francament no crec aconseguir-ho però potser entre tots el podem anar creant , moments d'aquells en els que tots hem entès que en el fons perquè aquesta amistat infinita que ens uneix, grans moments com en gall fet caldo amb els peus trinxats a salions, o en nalor rebent un atac de lapos de tota la resta, o aquell instant quan en jango i jo mateix observàvem des del balcó de les arcades del pla un emocionant combat entre en mitok i en nalhi, quins moments i les converses eren sens dubte impagables, moments com en el gran joc dels globus d'aigua en l'humor amarillo pla version, quan en gall era en ple procés de forjació del mite que ara és, i ens va venir tot motivat amb el katshup i va dir ""em fare una diana a la panxa!!!!"", o el moment quan jo mateix vaig llançar amb precisió un globus que va impactar sobre nalor... com aprecio aquell moment, o fins i tot moments mítics com la imagnum o la motorola, o els dies quan érem petits jugant al joc del moro mullant tota la casa, tots aquests moments , la construcció del temolo de Pandora , entre tantes altres coses. L'altre dia amb la bomba frustrada amb en nalga....

en el fons nosaltres som superiors,
molt superiors, ètnicament tenim un color homogeni, però algun gen ens diferencia de la resta, clarament tenim un carisma que ens fa únics i orgullosos de nosaltres, som habitants del pla
els més dignes hereus de larsson i de steve Irwin i de'n Marcial, Marcial el digne, penso que és un gran nom per ell. Marcial el Digne m'ha agradat


be doncs no se quina fotu posar... be de fet se m'acaba d'ocórrer un moment que em deixava ja el veureu vosaltres mateixos , un moment únic companys


us estimo infants

fin una altre


by rulesmen

miércoles, 16 de enero de 2008

PHILANTROPHY

Ben pocs relacionarien el catedràtic en geografia J.A.R.P amb el moviment trentatresià, és més ningú sap això a excepció d'uns pocs.

El personatge en qüestió fou iniciat en l'art de la geografia fruit del seu interès en classificar les coses per territoris i colors de pell. Ja de ben petit agafava la bola del món i observava atentament la distribució regional del planeta, li interessava perquè el frustrava. Per paliar la frustració pintava tots els països de color blanc.

Un dia se li aparagué en somnis un gall lligat a semen de color negre. No podia dormir després d'aquell malson i emprengué un llarg camí en busca i ajuda de l'animal. Passaren anys abans no el trobà.

En el moment de la troballa el gall es trobava tot grimós i humit de semen en estat de semiconsciència. L'home de mirada ària l'alliberà xerrupant tot el semen. Fou aleshores quan emprengueren una amistat incosnumable de arietat i trentatresietat. Cadascú va créixer seguint el seu propi camí, l'un es llicencià en geografia i l'altre en mestre de semen irritat; acabaren per fundar el moviment 33 PHILANTROPHY en memòria de tot el que els ha lligat durant tants anys.

Els dos amics de esperit 33 realitzant un simulacre de persecució de una killa.

miércoles, 9 de enero de 2008

Guilli Pallas Mason


Bé doncs, l'entrada d'avui no pretén ésser èpica ni recordada al llarg dels segles, com pràcticament totes les coses que fa aquest humil infant, no pretén esdevenir una eina de prosperitat, ni un element de mostra per les futures generacions, tampoc vull generar una llegenda que pugui crear encara més grandiositat en els records i de les persones quan parlen del nostre subjecte tot sovint arreu. Avui tan sols pretenc mostrar-vos una gran persona, una persona gran de cor, una persona humil conyes a part, una persona digne, una persona com la que qualsevol ésser humà hauria d'aspirar a ser algun dia, una persona com ell.

Gracies Gall per tot plegat, sens dubte ets el rei del galliner.

jueves, 3 de enero de 2008

Mitok de Semen

Surcando los cielos huyó del edén
batiendo sus alas de gallo
Burló los caminos de la tentación
y ahora su miembro es eterno

El semen marcó su destino al volar
y resurgió de sus cenizas
Poeta del aire con alma inmortal
que nunca debió despegar

Y aunque el escroto lo pueda atrapar
y reine la oscuridad
un nuevo día su semen traerá
y el gallo de nuevo arderá

Subiendo a lo alto su semen virtió
robando la furia del viento
Buscó la semilla de la tempestad
y de su fuerza él fue dueño

Su semen humedeció más allá de la tierra
y el cielo se unió con su lomo
La magia burló su anhelada virtud
que nunca se pudo alcanzar

Y aunque el escroto lo pueda atrapar
y reine la oscuridad
un nuevo día su semen traerá
y el gallo de nuevo arderá

Mitok de semen
de tus escrotos resurgirás
Arriba en el cielo
brilla tu lomo inmortal
Mitok de semen
dueño del semen y la virilidad
Y aunque el escroto te atrape
tu miembro siempre prevalecerá