Un dia un noi caminava sense cap temor,
mirava els ocells i deia, que macus.... tot seguit seguia el seu tranquil pas mirava una aranya i deia que maca amb tantes potes... i seguia el camí
es trobava un home pobre i miserable i li donava un entrepà i un bitllet de 500 euros, i seguia el camí
veia un cec creuant el carrer i deia ja l'ajudo.
Era un noi genial, era un noi humil (més i tot que el pernil).
Tendre de cor i esperit.
Tanmateix té un costat obscur; a vegades camina i res queda rere les seves passes, humilment aniquila i desmembra a qualsevol ésser dotat de membres. Molts li tenen por tanmateix no es poden ni imaginar què és la força de la humilitat!!!
1 comentario:
És taaaaaaaaan humil déu meu.
Publicar un comentario